Viure comparant-se

Ens mirem el melic contínuament a l’hora que ens volem vendre com l’avançada d’Espanya, la locomotora econòmica, el súmmum de l’emprenedoria, el “colmo” de la innovació. Però tot això no ho podem posar a l’agenda sense comparar-nos. No amb nosaltres. Sinó amb ells. Ells com si fos un contrari, un rival, un enemic. Una mena de serp verinosa que ens impedeix d’expressar-nos. Som la pera. Però no podem ser llimonera perquè ens posen obstacles a tot arreu. Algun estudi diu que els catalans estem perplexos. La perplexitat és la meva esperança. Perplexitat i crisi econòmica seran els elements, conjuntament amb l’autogovern, les palanques del canvi d’actitud i de pensament que han de permetre, per fi, que ens mirem a nosaltres mateixos, els objectius que volem aconseguir i els reptes de futur que afrontem, comparant-nos amb nosaltres mateixos. Les comparacions són odioses, sí. Insuportables si el què tenim davant és un mirall en el qual mirar-nos. De moment; el nou model de finançament ens resta excuses per no voler mirar-nos al mirall. I ara, doncs, què fem? Jo ho tinc clar; mirar-me a mi, i aprendre dels altres. Estiguin al sud, al nord, i sí. De l’oest també se n’aprèn. I molt.

divendres, 10 de desembre de 2010

Entrevista a l'alcalde de Lleida, Àngel Ros

Entrevista de Joan Tort publicada a El Punt el 9 de desembre de 2010

Àngel Ros fa una passa endavant, junt amb altres dirigents del PSC, per liderar el debat intern, però el primer objectiu són les municipals.

El municipalisme és la base que té ara el partit?

N'és una part. Jordi Pujol tenia un bon discurs i un model per Catalunya, però va cometre errors, com no comptar amb els ajuntaments per construir Catalunya. Els socialistes sí que ens ho hem cregut i ho hem demostrat. Al maig esperem seguir demostrant que el país també es construeix des dels municipis i amb total lleialtat amb el govern.

Fer país des dels ajuntaments?

Els ajuntaments també són Generalitat. Aquí governem Generalitat i municipis. Diputacions, consells comarcals o vegueries són òrgans de cooperació.

El seu nom sona per liderar alguna cosa més que la Paeria.

Si el partit em demana més responsabilitats, ja en parlarem. Jo no les demanaré, però sí tenir pes al partit, perquè serà bo per Lleida. Tindré el paper que el PSC vulgui, però seria positiu que l'alcalde de Lleida tingués més pes perquè es vegi que el país no és només Barcelona i la seva àrea metropolitana.

Als alcaldes se'ls demana una passa endavant?

No només als alcaldes. El fet que el president Montilla deixi l'escó i la primera secretaria del partit dóna protagonisme a qui ha estat al govern i als alcaldes, però un nou lideratge ha de ser la conseqüència del congrés.

I també tenir grup parlamentari propi a Madrid?

És un símbol, una forma i no l'única de visualitzar el projecte del PSC. El partit ha de tenir el seu projecte per Catalunya i l'enllaç amb el PSOE es pot visualitzar de moltes maneres. Del grup parlamentari ja en parlarem al congrés. Jo no en faré bandera.

Cal reforçar el perfil propi?

El PSC sempre ha estat un partit autònom, però s'han fet les coses d'una altra manera. Ara hem de ser capaços de prioritzar un projecte per Catalunya.

Un perfil que tenen més clar altres partits?

CiU, Esquerra i Iniciativa només tenen un model per Catalunya i, el PP, només per l'Estat espanyol. El diferencial del PSC és que el tenim per Catalunya i amb una relació estructurada amb l'Estat, però no podem transmetre la imatge que som una secció del PSOE.

I aquesta posició és àmplia al partit?

Alguns ho tenim clar i ho prediquem. Costarà crear federalistes, però històricament ha estat el nostre camí. L'estat de les autonomies és un invent d'un moment en què la UCD i AP manaven, però el discurs federalista sempre ha estat el nostre.

La prioritat és preparar les eleccions municipals i ajornar el congrés?

Un grup d'alcaldes creiem que és millor deixar el congrés per a la tardor. És massa complicat encetar ara un debat a cinc mesos de les eleccions.

No vol inestabilitat abans del mes de maig?

No es poden fer canvis d'avui per demà. Fer el congrés ara tindria com a resultat una reacció virulenta pels resultats de les autonòmiques. Però confio que guanyarem les municipals i celebrarem el congrés després, no com a perdedors, seria important, molt important. La tranquil•litat de guanyar unes eleccions permet fer un debat polític i ideològic a fons i amb la moral alta, sinó seria una catarsi i una flagel·lació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada