Viure comparant-se

Ens mirem el melic contínuament a l’hora que ens volem vendre com l’avançada d’Espanya, la locomotora econòmica, el súmmum de l’emprenedoria, el “colmo” de la innovació. Però tot això no ho podem posar a l’agenda sense comparar-nos. No amb nosaltres. Sinó amb ells. Ells com si fos un contrari, un rival, un enemic. Una mena de serp verinosa que ens impedeix d’expressar-nos. Som la pera. Però no podem ser llimonera perquè ens posen obstacles a tot arreu. Algun estudi diu que els catalans estem perplexos. La perplexitat és la meva esperança. Perplexitat i crisi econòmica seran els elements, conjuntament amb l’autogovern, les palanques del canvi d’actitud i de pensament que han de permetre, per fi, que ens mirem a nosaltres mateixos, els objectius que volem aconseguir i els reptes de futur que afrontem, comparant-nos amb nosaltres mateixos. Les comparacions són odioses, sí. Insuportables si el què tenim davant és un mirall en el qual mirar-nos. De moment; el nou model de finançament ens resta excuses per no voler mirar-nos al mirall. I ara, doncs, què fem? Jo ho tinc clar; mirar-me a mi, i aprendre dels altres. Estiguin al sud, al nord, i sí. De l’oest també se n’aprèn. I molt.

dilluns, 18 de gener de 2010

"Observant el 2010" per Ferran Mascarell

Article publicat al diari Avui el 10 de gener de 2010

U: Tot apunta que el 2010 haurem d’afrontar una combinatòria de decisions força intricada. Cap d’elles decisiva, però en conjunt el sumatori de decisions col·lectives que prenguem marcarà la vida dels catalans per uns quants anys.

DOS: Comencem l’any amb més de 550.000 compatriotes sense feina. Xifra terrible i escandalosa. Cada aturat és un ciutadà que ha vist frenat, si no destruït, el seu projecte de vida personal. Aquest és un atur estructural que no desapareixerà de pressa. Com l’afrontarem? Què farà el nostre govern? Què farem com a societat?

TRES: Iniciem el 2010 sabent que la crisi del 2008-2009 s’ha endut més d’un terç de la nostra riquesa col·lectiva i que el nostre model de creixement econòmic ha fet fallida. L’economia catalana no sap com crear llocs de treball, com fer-se competitiva a nivell internacional i com fer-se sostenible. Com ens refarem de tot plegat? Quan i com començarem a desplegar una economia que ens asseguri creixement, sostenibilitat, feina i un futur raonable a les noves generacions? Diversos països estan lluitant per definir un nou paradigma econòmic. A Catalunya estem fent els deures? Ser nació (poble que comparteix el futur) ens obliga a exigir-nos la cerca d’un model econòmic avançat.

QUATRE: Inaugurem el nou any sabent que l’Estat que avui tenim no és competitiu. Espanya és centralista i no vol deixar de ser uninacional. Està en mans d’una classe política que no està a l’altura dels esdeveniments que s’estan produint al món. Els grans partits no tenen ni la convicció, ni el coratge, ni el sentit d’Estat suficient per donar sortida a les qüestions pendents. ¿Aconseguiran els partits polítics catalans desplegar i imposar la idea d’Estat que Espanya precisa? ¿O bé preferiran els partits catalans amagar el cap sota l’ala, refugiats Catalunya endins, imaginant victòries futures sense saber guanyar les batalles immediates?

CINC: Arranquem l’any sense saber quina serà la sentència del Tribunal Constitucional. Sabem, però, que –si no decidim perdre-la– aquesta és una batalla guanyada. Ha estat suficient un editorial, una consulta popular parcial sobre la independència i les precises declaracions institucionals del president. L’adversari està desconcertat. Digui el que digui la sentència, el catalanisme haurà guanyat si sabem contestar-la plegats, i –encara més– si sabem aplicar amb convicció l’Estatut que vàrem aprovar al Parlament i en referèndum. ¿Tindran, els partits que no han cregut en l’Estatut, l’amplitud de mires suficient per defensar-lo en tant que mandat democràtic del poble? ¿Seran capaços, els que pensen que l’Estatut encara pot donar joc polític, de treure’l de l’armari i treure-li rendiment social i polític? ¿Serem capaços, els catalans, d’administrar la sentència sense tirar-nos els plats pel cap?

SIS: Comencem un any electoral. ¿Sabran els partits polítics catalans oferir-nos projectes engrescadors de país? ¿Sabran sostreure’s de la lògica caïnita? ¿Sabran posar els interessos del país per damunt dels interessos dels dirigents? Després d’aquestes eleccions el sistema polític català es renovarà profundament. El sistema vigent des dels anys setanta està superat. Les generacions de la Transició ja no s’hi senten compromeses, les generacions més joves no s’hi senten ni tan sols interpel·lades.

SET: Obrim l’any sabent que ens caldrà treballar amb molta exigència per fer front als múltiples reptes plantejats. Cadascun dels 355 dies que queden del 2010 ens oferiran fraccions de decisió aparentment deslligades. Però sabem que una comunitat és un sistema i que tot té un fons comú. Alguns l’anomenem catalanisme. Guanyarà les eleccions qui sàpiga desxifrar-lo, relacionar-ne el conjunt, definir el model de societat que el sustenta, explicar un projecte de futur, convertir-lo en lloc de trobada, en via de treball compartit i en el marc de les voluntats comunes que volem compartir una majoria àmplia de catalans.
 
Ferran Mascarell

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada