federalisme.cat
dilluns, 5 de setembre del 2011

Dèficit, Democràcia, Autogovern: De nou, PSC. Ernest Maragall.

›
Podríem resumir el punt on ens trobem dient que la sobreprotecció del binomi dèficit- endeutament ha generat un enorme dèficit, un autèntic ...
dijous, 16 de juny del 2011

"Del 15M al 15J" d'Ernest Maragall

›
El passat dimecres varem assistir a un espectacle nou: el segrest de la democràcia representativa per part d'uns suposats repre...
3 comentaris:
diumenge, 17 d’abril del 2011

"Llums i ombres de les consultes" del Col·lectiu Socialista Penedès - Catalunya

›
Article publicat al diari El Punt el 17 d'abril de 2011   Som federalistes. Per això, amb tota probabilitat, si la gènesi de l'uni...
dijous, 14 d’abril del 2011

Intervencions grups parlamentaris debat sobre la llei de la Independència

›
Aquí trobareu el PDF amb la transcripció de les intervencions dels grups parlamentaris al debat sobre la Llei de la Independència. La primer...
dimarts, 29 de març del 2011

Intervenció de Jordi Serra a l’assemblea de l’agrupació socialista de Sitges al mes de gener de 2011

›
Crec que estem en uns moments importants pel nostre país i també pel PSC. Crec que tots tenim la obligació d’exposar les nostres idees i...
diumenge, 27 de març del 2011

"Soliloqui". Ernest Maragall.

›
1 - " .... al PSC no sobra ningú", totalment d'acord. No només no hi sobra ningú, sinó que hi falta molta gent. - gent que ...
1 comentari:
dimarts, 11 de gener del 2011

"Los Pirineos ya no existen" de Xavier Vidal-Folch

›
Article publicat a El País el 23 de desembre del 2010 Acaban de producirse dos noticias ferroviarias glamurosas: el estreno de la línea de...
›
Inici
Visualitza la versió per a web

Viure comparant-se

Federalisme.cat
Ens mirem el melic contínuament a l’hora que ens volem vendre com l’avançada d’Espanya, la locomotora econòmica, el súmmum de l’emprenedoria, el “colmo” de la innovació. Però tot això no ho podem posar a l’agenda sense comparar-nos. No amb nosaltres. Sinó amb ells. Ells com si fos un contrari, un rival, un enemic. Una mena de serp verinosa que ens impedeix d’expressar-nos. Som la pera. Però no podem ser llimonera perquè ens posen obstacles a tot arreu. Algun estudi diu que els catalans estem perplexos. La perplexitat és la meva esperança. Perplexitat i crisi econòmica seran els elements, conjuntament amb l’autogovern, les palanques del canvi d’actitud i de pensament que han de permetre, per fi, que ens mirem a nosaltres mateixos, els objectius que volem aconseguir i els reptes de futur que afrontem, comparant-nos amb nosaltres mateixos. Les comparacions són odioses, sí. Insuportables si el què tenim davant és un mirall en el qual mirar-nos. De moment; el nou model de finançament ens resta excuses per no voler mirar-nos al mirall. I ara, doncs, què fem? Jo ho tinc clar; mirar-me a mi, i aprendre dels altres. Estiguin al sud, al nord, i sí. De l’oest també se n’aprèn. I molt.
Visualitza el meu perfil complet
Amb la tecnologia de Blogger.